Des dels inicis, els videojocs has estat limitats a dos grans claus: el potencial que oferia el maquinari de cada època i les capacitats dels programadors per superar les seves limitacions i aprofitar-lo al màxim. Això va permetre l'arribada de jocs sorprenents en moments on, en l'àmbit tècnic, semblaven impossibles i també ha facilitat una evolució sostinguda que ens ha dut a un moment en el qual el fotorealisme s'ha començat a fer accessible.
En aquest sentit, les consoles de videojocs també han jugat un paper clau. Sé que a molts ens agrada més jugar a l'ordinador, però les consoles has sigut el gran motor de la indústria fins a tal punt, que avui en dia, han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Enrere han quedat aquells anys en els quals es creaven jocs exclusius per a ordinador que aprofitaven realment el maquinari de la plataforma. Avui dia, tot es concentra en les consoles estrella de cada generació i això té unes conseqüències molt clares.
Les consoles han tingut uns efectes molt positius per al món dels videojocs, però n'ha tingut de negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant considerablement, la qual cosa, junt amb els desenvolupaments dedicats exclusivament a elles, ha acabat de sorrar l'aprofitament del maquinari d'última generació en ordinadors i han alentit l'evolució dels videojocs en un sentit ampli.