ProZ.com translation contests »
32nd Translation Contest: "Movie night" » Spanish to Catalan » Entry by Mariona Valera


Source text in Spanish

Translation by Mariona Valera (#37235)

Robocop (Paul Verhoeven, 1987) se ha convertido en un auténtico clásico de culto, a pesar de que, en su momento, nadie apostó por el guión escrito por Edward Neumeier y Michael Miner. Se paseó de productora en productora sin despertar el mínimo interés; nadie encontraba la gracia en una historia en apariencia ridícula, pero que escondía en su interior toneladas de crítica descarnada hacia el sistema neoliberal imperante en la era Reagan. Tuvo que ser otro amigo de polémicas el que llevara a la pantalla el ácido relato en 1987; Paul Verhoeven construía una película repleta de ultraviolencia explícita, espejo de una sociedad decadente en manos de ejecutivos sin escrúpulos. Por supuesto, con poco que se compare el resultado de Robocop con el Batman crepuscular de El retorno del Caballero Oscuro, los puntos en común de ambos universos son evidentes. El humor negro, el contexto del futuro cercano convertido en una especie de jungla urbana, las guerras de bandas y el uso demencial de los medios de comunicación y la publicidad, integrados como parte esencial del relato, hacen sospechar que Neumeier y Miner se habían empapado bien de la obra de Miller.

El éxito de Robocop propició la aparición de la consabida secuela. Para la ocasión, los productores decidieron acudir al barro primordial en el que se gestó la base de la primera parte, y contrataron a Frank Miller como guionista de Robocop 2 (Irvin Kershner, 1990). Si había alguien conectado a este relato ciberpunk y sus connotaciones críticas, era el tipo que impresionó al mundo con las mismas armas que los responsables de la franquicia querían explotar.

Pronto empezaron los problemas. Verhoeven queda fuera del proyecto, aunque los fans de la franquicia aplauden la llegada de Irvin Kershner (director de El Imperio Contraataca) como director de la secuela. Al leer el guión propuesto por Miller, tanto Kersner como los productores declararon que lo que Miller había escrito era imposible de filmar. El libreto sufre una reescritura por parte de Walon Green, mutilando las ideas de Miller. La película resultó un fracaso comercial en su estreno cinematográfico, pero el mercado del vídeo casero salvó los muebles, e incluso animó a la productora a la realización de una nueva secuela.
Robocop (Paul Verhoeven, 1987) s'ha convertit en un autèntic clàssic de culte, tot i que, al seu moment, ningú va apostar pel guió escrit per Edward Neumeier i Michael Miner. Es va passejar de productora en productora sense despertar el més petit interès; ningú trobava la gràcia a una història d'aparença ridícula, però que amagava al seu interior tones de crítica descarnada cap al sistema neoliberal imperant a l'era Reagan. Va haver de ser un altre amic de polèmiques el què va portar a la pantalla l'àcid relat el 1987: Paul Verhoeven construïa una pel·lícula repleta d'ultraviolència explícita, mirall d'una societat decadent a les mans d'executius sense escrúpols. Per descomptat, amb poc que es compari el resultat de Robocop amb el Batman crepuscular del retorn del Cavaller Fosc, els punts en comú d'ambdós universos són evidents. L'humor negre, el context del futur pròxim convertit en una espècie de jungla urbana, les guerres de bandes i l'ús demencial dels mitjans de comunicació i la publicitat, integrats com a part essencial del relat, fan sospitar que Neumeier i Miner s'havien amarat bé de l'obra de Miller.

L'èxit de Robocop va propiciar l'aparició de la coneguda seqüela. Per a l'ocasió, els productors van decidir acudir al fang primordial en què es va gestar la base de la primera part, i contractar Frank Miller com a guionista de Robocop 2 (Irvin Kershner, 1990). Si hi havia algú connectat a aquest relat ciberpunk i les seves connotacions crítiques, era el tipus d'home que va impressionar al món amb les mateixes armes que els responsables de la franquícia que volien explotar.

Aviat van començar els problemes. Verhoeven queda fora del projecte, encara que els fans de la franquícia aplaudeixen l'arribada d'Irvin Kershner (director de l'Imperi Contraataca) com a director de la seqüela. En llegir el guió proposat per Miller, tant Kersner com els productors van declarar que el que Miller havia escrit era impossible de Filmar. El llibret pateix una reescriptura per part de Walon Green, mutilant les idees de Miller. La pel·lícula va resultar un fracàs comercial en la seva estrena cinematogràfica, però el mercat del vídeo casolà va salvar els mobles, i fins i tot va animar a la productora a la realització d'una nova seqüela.


Discuss this entry